El nounat ha viscut una història dins del centre de la mare i ha tingut unes vivències durant el període de gestació, el part i el naixement. El seu camí a la vida extrauterina, donar vida en tots els sistemes de connexió és un estrés fisiològic important, possiblement el major de la nostra existència.

Aquests nivells d’estrès a vegades es mantenen en el temps després del naixement i suposen la causa d’alguns problemes funcionals que s’etiqueten com “còlics o irritabilitat”. Altres vegades aquest nerviosisme és dependent de sensacions doloroses o anòmales com és el cas del reflux o la disquèzia.

El bebè expressa el seu malestar des de l’única forma que sap, mitjançant el plor i és crucial saber interpretar i entendre el que està passant. Equilibrar el sistema nerviós i la seva influència en la globalitat del sistema. És la base de l’Osteopatia per millorar la causa d’aquests problemes.

Un altre motiu de consulta habitual són les alteracions cranials, per la influència de la posició del o la bebè en l’úter o pels traumatismes associats durant el naixement com els fòrceps i la ventosa. Plagiocefàlies, cefalohematomes, fractures de la clavícula. Ajuden amb els tractaments símptomes del bebè i millorar el funcionament neuromusculoesquelétic. 

L’osteopatia és l’art de saber tocar. A través del tacte l’osteòpata estimula les zones del cos del bebè que necessita moviment. Així, aconseguir la relaxació de l’àrea de tensió i millorar la funcionalitat. L’anàlisi de la funció dels ossos del crani i de la cara junts amb l’equilibri de la columna cervical i lumbosacre són la base de treball osteopàtic fins als sis mesos.

L’osteopatia pediàtrica dóna importància en moments claus en el desenvolupament del nadó per poder tractar a nadons i nens/es amb diferents simptomatologies:

Patologies freqüents del lactant: 1 setmana – 21 dies – 2 mesos – 3,5 mesos – 6 mesos – 9 mesos – 12 mesos
Problemes digestius, còlic del lactant, reflux gastroesofàgic, restrenyiment, disquècia del lactant.
Deformacions cranials (plagiocefàlia, braquiocefàlia, escafocefàlia).
Problemes orofacials, alteració de la succió, obstrucció del lacrimal, mucositat facial.
Trastorn del son, irritabilitat.
Torticoli muscular congènita.
Displàsia de maluc.
Peu zambo.
Lesió del plexe braquial.
Paràlisi facial perifèrica.

Patologies més freqüents del nen petit: 2 anys – 3 anys – 4 anys – 5 anys – 6 anys – 7 anys
Problemes respiratoris, otitis.
Estrenyiment crònic.
Eneuresi i encopresi.
Trastorn del son, irritabilitat.
Bruxisme.
Alteració al neurodesenvolupament.
Alteracions musculoesquelètiques (escoliosi, alteracions vertebrals, deformacions òssies).
Paràlisi facial perifèrica.